Una escena de confusió i esverament

FOC A CASA!

Un dia estàvem a casa a punt de sopar. La meva mare estava fent patates fregides, però hi havia massa oli i era massa calent i, al tirar les patates, va esquitxar i va fer una gran flama. Després es van encendre els fogons. El meu germà i jo ens vam posar a baixar i a baixar les escales. El meu germà ja era carrer avall a buscar el meu pare. A mi em van sortir els veïns de baix dient que calléssim, que despertaríem a tothom. Però jo els vaig dir que hi havia foc. El meu veí va pujar a ajudar la meva mare amb draps i la meva veïna va anar a buscar el meu germà. Després ens va dir que no passava res i al cap d'un rato la meva mare ens va venir a buscar. El meu germà no va entrar a la cuina fins a la setmana següent.

Jana Surroca, 1r A

GAT AL JARDÍ

Al jardí de casa meva, cada nit, hi entra un gat i fa “caca” en un test. Això dia rere dia, però un dia vam tenir la pensada de col·locar fustes al test perquè el gat no hi pogués entrar. Però l’endemà al matí vam veure que havia tret les fustes i havia fet “caca” al test.

Un dissabte a la nit, cansats de recollir cada dia els “regalets” del gat vam quedar-nos al jardí per donar-li un bon ensurt. Quan el gat va entrar vam agafar les escombres i vam començar a perseguir-lo pel jardí. Però el gat va aconseguir fugir tot i que la meva mare li va tirar una galleda d’aigua gelada al cap.

Al cap de dues nits vam tornar a veure la cagarada del gat i li vam preparar unes trampes. Però no va donar resultat perquè ens vam despertar i vam veure totes les trampes desmuntades, les havia esquivat totes i, de nou va tornar a fer “caca” al test.

Aleix Pujol i Quintana 1r “A” 20/12/2011

AL CINEMA

Un dissabte vaig anar al cinema amb les meves amigues. A davant hi teníem unes nenes que no paraven de xerrar i nosaltres dèiem que callessin , i ens van mirar i nosaltres vam dir “què?” , “hola”, i nosaltres vam dir “adéu”. Després ens van tirar una cosa i nosaltres els la vam tornar. Ens van començar a cridar i nosaltres els vam respondre. La del meu davant no sé qué em va dir, alguna cosa... que em posés al seu cul..., i jo vaig dir que no hi cabia en el seu cul, i ens vam posar a riure amb la Duna. que la tenia el meu costat, i a la Berta li van tirar una ampolla de plàstic i ella la va tirar, però li va rebotar al cap d'un nen. Va acabar la pel·lícula i no les vam veure més.

Anna Poch, 1r A

Una abella

Un dia quan encara fèiem 6è, va entrar una abella a la classe, i una amiga va cridar:

- Una abella, compte, que ens pot picar!!

Al principi, intentava passar de l’abella, fins que va passar molt a prop dels nostres caps i la gent va començar a pujar a sobre de les cadires, de les taules, també saltaven...

Al final el professor ens va renyar dient-nos:

- Per una abella no fa falta que us poseu així, ara us quedareu a l’hora del pati a recuperar tot el temps que hem perdut!!

I tothom es va enfadar. Ens vam asseure tots, i vam estar tranquils perquè l’abella ja se n’havia anat.

Al final, a l’hora del pati tothom estava amb cara cabrejada, però vam aguantar fins al final de l’hora del pati i després ja se’ns va passar el cabreig.

Anna Fernández, 1r B

DESCRIPCIÓ D'UN PAISATGE

Des de la finestra de casa meva veig un paisatge meravellós, avui tot mullat i humit. Veig una tira de camps de colors verdosos i tons marronosos i grocs, estan vorejats de males herbes més vives que mai, d'esparrgueres, d'arbres, i especialment d'ametllers sense cap fulla ni cap flor. El temps els ha deixat pelats; sobre un ametller hi veig un niu bastant gran, a hores d'ara segurament deshabitat. Els camps de cap al fons on passa el Daró estan envoltats de canyissars i arbres. També veig un camp de faigs altíssims.

Darrere els camps s'hi poden veure petits poblets, amb cases miniatures que semblen de joguina. Més a l'horitzó només es pot veure un últim detall: les majestuoses serralades, a una banda la de les Gavarres, i a l'altra la dels Pirineus, de la qual només se'n veu la silueta per culpa de la boira.

Eva Feliu 2C

SORTIDA DELS 1rs d'ESO

El divendres 2 de desembre els alumnes de 1r vam fer una sortida als jardins John Lennon per fer unes activitats de tutoria.

El dia 2 de desembre, vam anar als jardins John Lennon. Fins a les 10h vam estar a l’aula i així vam tenir temps de llegir un quadern que hauríem de fer després, vam acabar uns deures que teníem i finalment el tutor, en Paco, ens va explicar què faríem a la sortida i per què ens serviria. A les 10h ens vam trobar i vam començar a baixar, tots, els tutors, seguits pels seus alumnes i així fins que vam arribar als jardins.

Quan vam arribar vam tenir uns 20 minuts per esmorzar i estar per allà, quan es va acabar el temps ens van cridar a tots. Ens van explicar el primer joc; el de les targetes, després vam fer el de la corda i tot seguit el de les parelles. Després van deixar-nos 10 minuts perquè emplenéssim el quadern. Quan anàvem acabant, podíem jugar. A la 1h ja vàrem començar a tirar cap a l’institut.

A l’aula, vam acabar d’emplenar els quadern, i vam estar parlant de com havia anat. En aquesta sortida, vam conèixer gent que potser no coneixíem. Jo vaig conèixer una nena i el joc que més em va agradar o més divertit, va ser el de la corda.

Jana Surroca, 1r A

El comte Arnau

Del 5 al 30 d'octubre d'enguany el teló del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) s'alça per oferir al públic El comte Arnau, una de les obres poètiques més emblemàtiques de Joan Maragall i mite per antonomàsia de la literatura catalana.

Aquesta obra gira a l'entorn de la figura llegendària del comte Arnau, un personatge egoista i ambiciós que a causa d'un seguit de pecats és condemnat a vagar eternament sobre un cavall en flames, sense poder descansar mai. Maragall va dedicar-li especial interès i va emfasitzar el caràcter modernista i rebel del protagonista, escrivint-lo en tres etapes paral·leles al seu creixement personal.

La representació és a càrrec de la companyia del TNC, i compta amb un excel·lent repartiment. La interpretació dels actors és impecable, i destaca l'actuació estel·lar de Vicenta Ndongo, que dóna forma i vida a les veus de la terra i deixa el record del seu riure a les orelles dels espectadors fins que ja són fora.

El que més sobta de l'espectacle és la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que entra a escena envoltant el públic i deixant-lo astorat i encuriosit. Gràcies a a aquesta banda sonora a capella, l'obra es fa molt amena, i les intervencions del Cor són com grans alenades d'aire fresc.

La posada en escena de Hermann Bonnín, director de l'obra, és rabiosament contemporània: l'escenari tan sols conté un simulacre de roca partida per la meitat per on els actors es passegen, com si s'estudiessin entre ells. El vestuari és senzill, però molt adequat a la trama, i és remarcable la importància que s'atribueix a la capa del comte com a símbol del seu poder. El que, segons el meu criteri, és un element a destacar per la força amb què apareix a l'obra és la il·luminació, aconseguida gràcies a la subtilesa de Tomàs Pladevall (tècnic a càrrec de la il·luminació) a l'hora de treballar aquest aspecte amb tanta coordinació.

El comte Arnau ha estat, per a tots els que l'hem estudiat prèviament, l'exemple gràfic que ens ha ajudat a arrodonir la imatge que en teníem, les postres que necessitàvem després d'haver treballat Joan Maragall al llarg d'aquests dos primers mesos del curs.

Berta Pagès

Carta

Sr. Emili Teixidor,

Hem llegit el teu text a classe La lectura i la vida. A mi m'ha agradat molt el que heu escrit perquè és veritat que quan llegeixes més ets més ordenat perquè tens una sèrie de paraules per expressar-te i també que un món amb paraules, llibres i imaginació és essencial pels éssers humans. No penso que a molts alumnes de segon ESO els agradi llegir molt, prefereixen jugar a l'ordinador o parlar amb amics al facebook. A mi m'agrada llegir però només m'agrada llegir llibres en anglès perquè trobo més fàcil entendre i com és la meva llengua no tinc de traduir cada frase. Els llibres que estic llegint ara són el Monster High. He llegit 200 pàgines en 3 dies. Per mi, això és ràpid. Sense llibres no tindríem moltes coses que tenim avui.

Laura Wells

Carta

Després de llegir el text he pensat que té raó i que els llibres són molts importants, per absolutament tot, a mi personalment m’agrada molt llegir. A mi m’agrada més llegir coses reals, coses que poden passar de veritat, o encara que siguin una mica imaginàries sobre coses després de la mort, també m’agraden força totes els llibres que parlen sobre la vida, desprès de la mort, l’estat en coma i tot de coses així, es el que m’agrada mes.

M’agrada l’ultima frase que diu: Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida!.

Jo m’hi podria passar hores i hores llegint, m’agrada tant..., és el millor, et dóna molt de vocabulari, els llibres m’han fet el que sóc ara, el meu coneixement, tot el que aprens se’t queda, o almenys el que t’agrada, el que llegeixes en els llibres.

Cada vegada que llegeixes un llibre el veus diferent, a mi m’ha passat moltes vegades que quan tornes a llegir un llibre per segona o tercera vegada el veus diferent del primer cop, perquè tota tu has canviat, tot tu tens altres visions del món, tens altres pensaments, sap més coses...

Judit Gruas Torró

Carta

Benvolgut Sr. Teixidor:

Em dic Carlos i sóc un alumne del I.E.S. Montgrí de Torroella de Montgrí. Em dirigeixo a vostè perquè avui a las nostra classe hem llegit un dels seus textos, concretament La lectura i la vida. Aquesta lectura m’ha semblat que està molt bé, perquè ens ha ensenyat a mi i a tota la classe la importància que té llegir llibres. Textos com aquests ens obren els ulls per veure que sense els llibres no sabríem com eren les coses de l’antiguitat i desconeixeríem molts personatges històrics. M’ha agradat molt una afirmació que poses en el teu text: “ Amb els llibres és com si parléssim amb els morts”, donen molta informació sobre ells i la seva vida. Jo, en aquests moments, m’estic llegint Pa negre. Fa poc que l’he començat, però de moment em sembla que és una gran obra. A mi, m’agradaria escriure un llibre però no em veig en cor ni d’escriure un conte. Quan em passa pel cap la idea de fer el que vostè fa, veig que no sé ni per on començar. A més, reconec que no tinc gaire imaginació. M’agradaria que algú me n’ensenyés i així poder aprendre’n.

Carta

Torroella de Montgrí, 19 octubre 2011

Benvolgut Sr. Emili Teixidor,

Avui a classe he llegit el pròleg del seu llibre La Lectura i la Vida. M’ha emocionat com vostè ens dóna a conèixer la importància que tenen les paraules i els llibres a la nostra vida.

Jo crec que els llibres són com coses vives, que quan els llegeixes et poden omplir buits, et demostren coses que mai t’havies plantejat, et mantenen la ment entretinguda, i et porten unes ganes de llegir sense parar. Per mi és com si els llibres es tornessin vius dintre el nostre cos, et fan sentir emocions: “No has plorat mai llegint un llibre?” “No has somrigut?” ... Jo sí.

Quasi tots els tipus de llibres em fascinen des dels d’amor, als d’humor, als d’aventures, els fantàstics, fins i tot les enciclopèdies, tots tenen un lligam que els uneix d’alguna manera, aquesta unió podria ser l’interès que té una persona per llegir...

He llegit una pila de novel·les, de llibres de tot tipus, i tots m’han dit alguna cosa. Tots m’han tocat d’alguna manera. Tots els llibres m’agraden, tot i això els llibres que més m’han marcat poden ser els de la “Saga Crepuscle”pel valor de l’amor, tot el que sent la protagonista pel vampir i tot el que fa per aconseguir-lo...; els 6 llibres de “Els fills de la terra”; la innocència que té la protagonista la vida solitària però complerta que té amb animals i amb persones plenes de generositat. Algunes novel·les, per exemple “A 3 metres sobre el cel” , les aventures que viu la protagonista i com l’estima tot i que acaben separant-se; “Els diaris de la Carlota” tots m’han agradat d’alguna manera els temes, ... i tants altres.

Llegir és despertar un món intern el qual s’alimenta a base de llibres.

Cordialment,

Eva Feliu

Cartes a Emili Teixidor

Alguns alumnes de 2n d'ESO han escrit a Emili Teixidor en ocasió de la xerrada que va oferir al nostre institut per la celebració de 25è aniversari.