dissabte, 24 de desembre del 2011

Una escena de confusió i esverament

FOC A CASA!

Un dia estàvem a casa a punt de sopar. La meva mare estava fent patates fregides, però hi havia massa oli i era massa calent i, al tirar les patates, va esquitxar i va fer una gran flama. Després es van encendre els fogons. El meu germà i jo ens vam posar a baixar i a baixar les escales. El meu germà ja era carrer avall a buscar el meu pare. A mi em van sortir els veïns de baix dient que calléssim, que despertaríem a tothom. Però jo els vaig dir que hi havia foc. El meu veí va pujar a ajudar la meva mare amb draps i la meva veïna va anar a buscar el meu germà. Després ens va dir que no passava res i al cap d'un rato la meva mare ens va venir a buscar. El meu germà no va entrar a la cuina fins a la setmana següent.

Jana Surroca, 1r A


GAT AL JARDÍ

Al jardí de casa meva, cada nit, hi entra un gat i fa “caca” en un test. Això dia rere dia, però un dia vam tenir la pensada de col·locar fustes al test perquè el gat no hi pogués entrar. Però l’endemà al matí vam veure que havia tret les fustes i havia fet “caca” al test.

Un dissabte a la nit, cansats de recollir cada dia els “regalets” del gat vam quedar-nos al jardí per donar-li un bon ensurt. Quan el gat va entrar vam agafar les escombres i vam començar a perseguir-lo pel jardí. Però el gat va aconseguir fugir tot i que la meva mare li va tirar una galleda d’aigua gelada al cap.

Al cap de dues nits vam tornar a veure la cagarada del gat i li vam preparar unes trampes. Però no va donar resultat perquè ens vam despertar i vam veure totes les trampes desmuntades, les havia esquivat totes i, de nou va tornar a fer “caca” al test.

Aleix Pujol i Quintana 1r “A” 20/12/2011


AL CINEMA

Un dissabte vaig anar al cinema amb les meves amigues. A davant hi teníem unes nenes que no paraven de xerrar i nosaltres dèiem que callessin , i ens van mirar i nosaltres vam dir “què?” , “hola”, i nosaltres vam dir “adéu”. Després ens van tirar una cosa i nosaltres els la vam tornar. Ens van començar a cridar i nosaltres els vam respondre. La del meu davant no sé qué em va dir, alguna cosa... que em posés al seu cul..., i jo vaig dir que no hi cabia en el seu cul, i ens vam posar a riure amb la Duna. que la tenia el meu costat, i a la Berta li van tirar una ampolla de plàstic i ella la va tirar, però li va rebotar al cap d'un nen. Va acabar la pel·lícula i no les vam veure més.

Anna Poch, 1r A


Una abella

Un dia quan encara fèiem 6è, va entrar una abella a la classe, i una amiga va cridar:

- Una abella, compte, que ens pot picar!!

Al principi, intentava passar de l’abella, fins que va passar molt a prop dels nostres caps i la gent va començar a pujar a sobre de les cadires, de les taules, també saltaven...

Al final el professor ens va renyar dient-nos:

- Per una abella no fa falta que us poseu així, ara us quedareu a l’hora del pati a recuperar tot el temps que hem perdut!!

I tothom es va enfadar. Ens vam asseure tots, i vam estar tranquils perquè l’abella ja se n’havia anat.

Al final, a l’hora del pati tothom estava amb cara cabrejada, però vam aguantar fins al final de l’hora del pati i després ja se’ns va passar el cabreig.

Anna Fernández, 1r B



dissabte, 10 de desembre del 2011


DESCRIPCIÓ D'UN PAISATGE



Des de la finestra de casa meva veig un paisatge meravellós, avui tot mullat i humit. Veig una tira de camps de colors verdosos i tons marronosos i grocs, estan vorejats de males herbes més vives que mai, d'esparrgueres, d'arbres, i especialment d'ametllers sense cap fulla ni cap flor. El temps els ha deixat pelats; sobre un ametller hi veig un niu bastant gran, a hores d'ara segurament deshabitat. Els camps de cap al fons on passa el Daró estan envoltats de canyissars i arbres. També veig un camp de faigs altíssims.

Darrere els camps s'hi poden veure petits poblets, amb cases miniatures que semblen de joguina. Més a l'horitzó només es pot veure un últim detall: les majestuoses serralades, a una banda la de les Gavarres, i a l'altra la dels Pirineus, de la qual només se'n veu la silueta per culpa de la boira.

Eva Feliu 2C

SORTIDA DELS 1rs d'ESO












































El divendres 2 de desembre els alumnes de 1r vam fer una sortida als jardins John Lennon per fer unes activitats de tutoria.

El dia 2 de desembre, vam anar als jardins John Lennon. Fins a les 10h vam estar a l’aula i així vam tenir temps de llegir un quadern que hauríem de fer després, vam acabar uns deures que teníem i finalment el tutor, en Paco, ens va explicar què faríem a la sortida i per què ens serviria. A les 10h ens vam trobar i vam començar a baixar, tots, els tutors, seguits pels seus alumnes i així fins que vam arribar als jardins.

Quan vam arribar vam tenir uns 20 minuts per esmorzar i estar per allà, quan es va acabar el temps ens van cridar a tots. Ens van explicar el primer joc; el de les targetes, després vam fer el de la corda i tot seguit el de les parelles. Després van deixar-nos 10 minuts perquè emplenéssim el quadern. Quan anàvem acabant, podíem jugar. A la 1h ja vàrem començar a tirar cap a l’institut.

A l’aula, vam acabar d’emplenar els quadern, i vam estar parlant de com havia anat. En aquesta sortida, vam conèixer gent que potser no coneixíem. Jo vaig conèixer una nena i el joc que més em va agradar o més divertit, va ser el de la corda.


Jana Surroca, 1r A