Aquesta obra gira a l'entorn de la figura llegendària del comte Arnau, un personatge egoista i ambiciós que a causa d'un seguit de pecats és condemnat a vagar eternament sobre un cavall en flames, sense poder descansar mai. Maragall va dedicar-li especial interès i va emfasitzar el caràcter modernista i rebel del protagonista, escrivint-lo en tres etapes paral·leles al seu creixement personal.
La representació és a càrrec de la companyia del TNC, i compta amb un excel·lent repartiment. La interpretació dels actors és impecable, i destaca l'actuació estel·lar de Vicenta Ndongo, que dóna forma i vida a les veus de la terra i deixa el record del seu riure a les orelles dels espectadors fins que ja són fora.
El que més sobta de l'espectacle és la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que entra a escena envoltant el públic i deixant-lo astorat i encuriosit. Gràcies a a aquesta banda sonora a capella, l'obra es fa molt amena, i les intervencions del Cor són com grans alenades d'aire fresc.
La posada en escena de Hermann Bonnín, director de l'obra, és rabiosament contemporània: l'escenari tan sols conté un simulacre de roca partida per la meitat per on els actors es passegen, com si s'estudiessin entre ells. El vestuari és senzill, però molt adequat a la trama, i és remarcable la importància que s'atribueix a la capa del comte com a símbol del seu poder. El que, segons el meu criteri, és un element a destacar per la força amb què apareix a l'obra és la il·luminació, aconseguida gràcies a la subtilesa de Tomàs Pladevall (tècnic a càrrec de la il·luminació) a l'hora de treballar aquest aspecte amb tanta coordinació.
El comte Arnau ha estat, per a tots els que l'hem estudiat prèviament, l'exemple gràfic que ens ha ajudat a arrodonir la imatge que en teníem, les postres que necessitàvem després d'haver treballat Joan Maragall al llarg d'aquests dos primers mesos del curs.
Berta Pagès
