1.El
seu Nom: Antoni Cañada Ylla.
2.Quan
vas néixer: Un dijous, dia 2
de setembre del 1943.
3.A
on vas néixer: A una masia,
anomenada mas Riusec, del poble d'Avinyonet de Puigventós, comarca
del Alt Empordà, província de Girona.
L'hora
no la recordo.
4.A
Quina escola vas anar: A 7
partir dels anys vaig viure a Peralada. El primer any vaig anar en un
parvulari d'unes monges. Després vaig anar a l'escola del pobla,
d'on el meu pare era el mestre i em va preparar per fer ingrés i els
tres primers cursos de batxiller, que vaig aprovar presentant-me
lliure al institut de Figueres.
I
el quart de batxillerat i la revalida de batxillerat elemental vaig
aprovalse
a
l'institut de Figueres.
El
batxiller superior vaig fer-lo a la Universitat Laboral de Tarragona.
5.Vas
fer estudis superiors: Vaig
estudiar la carrera d'enginyer a l'Escola Superior d'Enginyers de
Barcelona.
6.Quin
dia et vas casar: El 20 de
novembre del 1973.
7.A
on has viscut: A Torroella de
Montgrí.
8.Quina
afició has tingut en la teva vida: Viatge
amb autocaravana.
9.A
què t'has dedicat: A fer
projectes de plantes depuradores d'aigua i a dirigir un empresa.
10.Tens
fills: Sí
Quants: 5
11.I
nets: Sí
Quants: 2
Youssef
Douiri, 1r A d'ESO
Entrevista
al meu pare
El
meu pare es diu Antonio, té 42 anys i és d'Andalusia; Jaén, Beas
de Segua. Aquesta entrevista és per saber els jocs als quals jugava
de petit el meu pare i per saber què opina de la diferència d'abans
a ara.
1-On
jugaves quan eres petit?
Al
carrer, allà et podies trobar amb tots els amics per divertir-te.
2-Quins
jocs eren els més típics?
A
la pita, a la llima, amagacorretges, gall d'indi, atenció pilota al
camp.
3-Quins
jocs trobes que són millors els d'ara o els d'abans? Per què?
Els
d'abans. Perquè abans amb poca cosa ja podies fer un joc senzill i
divertit.
4-Jugaves
amb nenes a algun joc? Per què?
No.
Perquè elles jugaven a altres jocs i escassament jugaven.
5-Jugaves
a algun joc que encara s'hi jugui? Quin?
Sí.
Futbol.
6-T'agradaria
que els nens d'ara juguéssim als teus jocs de quan tu eres petit?
Perquè?
Si.
Perquè havia més unió entre els nois i noies, i ens comunicàvem
cara a cara, no pels ordinadors o els telèfons.
7-Els
jocs t'han ajudat en el teu futur?
M'han
ajudat en l'aspecte de valorar l'amistat.
8-Els
nens alhora de jugar som iguals que abans?
No.
Ja que ara no jugueu als mateixos jocs, i la dinàmica dels jocs són
diferents.
9-Quina
diferència hi ha entre els nens d'ara i els d'abans?
Els
d'ara sou més egoistes i més capritxosos.
10-On
hi havia més nens per jugar ara o abans?
Abans
ara hi ha menys nens per jugar.
Felipe
Gurillo, 1r A d'ESO
ENTREVISTA
Entrevistarem una persona de 86
anys, que es diu Francesca, sobre la postguerra o sigui després de
la guerra.
1.Com passàveu el temps?
Anava a cosir, després a ajudar
el pare a l'hort
2.Algun familiar havia anat a la
guerra? Quin?
Sí, el seu germà Joan
3.O a la garjola?
En Joan també
4.Vas veure en Franco?
No, però alguns de poble sí
5.Vas veure morir algú?
No
6.Anàveu a l'escola?
Va plegar just quan va començar
la guerra
7.Quants professors hi havia?
A tota l'escola hi havia 2 o 3
professors
8.Teníeu dificultats per anar a
comprar o sortir de casa?
No hi havia cap dificultat
9.Passàveu una mica de fam?
No. Perquè teníem un hort
10.Teníeu dificultats per beure
aigua?
Anàvem a agafar l'aigua del pou
dels veïns, a canvi d'algunes fruites o hortalisses.
Sergi
Jiménez, 1r A d'ESO
ENTREVISTA
Com era l’escola d’abans
L'escola d’abans a
Andalucia. La meva àvia té 69
anys i anava a l'escola. Però ho va
tenir de deixar perquè no podien pagar-ho tot perquè diu que no hi havia
diners.
1.Quants alumnes éreu?
30 o 40 alumnes
2.Tots a la mateixa classe éreu de la mateixa edat?
No totes les edats juntes, els
nens de parvulari en un banc asseguts i
per la mateixa edat de parella a la taula.
3.Com escrivíeu ?
En brut amb una pissarra petita per una per cada un i després quan
corregien ho passàvem a ploma i tinta en una llibreta.
4. Hi havia classes de nens i
nenes?
No, només érem nenes i les nenes a la tarda li ensenyaven a cosir.
5. Us deixaven jugar a coses de nens?
No podíem jugar a futbol perquè deien que era cosa de nens i si ens veien
jugar a coses de nens ens castigava.
6.Tenieu un professor per cada signatura?
No teníem un professor per cada signatura
7.Com anàveu vestides?
Anàvem a bates de color verds i el coll verd i blanc a ratlles
8.Hi havia menjador?
No, només ens donaven llet amb pols
que cada dia un nena era l’encarregada de fer la llet i repartíem la llet amb
totes la nenes de la classe
Entrevista
a les senyores de Càrites
Càrites
està a Torroella de Montgrí el costat de l’església de sant Genís. És un lloc
que donen aliments, venen roba que no costa tant. Els dimecres i dijous són els
dies que donen els aliments. Cada dia hi ha dos o tres senyores per vigilar.
També fen classes de repàs per als alumnes. Una de les senyores que estaran a
Càrites ens va respondre les nostres preguntes.
1-Què és Càrites? Càrites és un
institució que on hi ha roba i aliments per donar a la gent que ho
necessita.
2- Què feu a Càrites?
Donem o venem roba, ajudem a uns alumnes a fer deures, donem aliments...
2- Què feu a Càrites?
Donem o venem roba, ajudem a uns alumnes a fer deures, donem aliments...
3- Per què ho feu?
Ho fem desinteressadament i per ajudar la gent que necessita ajuda.
4-Qui treballa aquí ?
No treballa ningú, són persones que s’ofereixen
voluntàriament per ajudar-nos.
5-Quantes persones s’ofereixen a ajudar-vos?
Entre 28 i 30 persones.
6- Pagueu les persones que us ajuden? No són persones voluntàries.
7- Quants diner guanyeu el mes?
Una quantitat petita perquè la roba val poc.
8-Què feu amb els diners?
Els diners els fem servir per comprar aliments i per altres objectius.
9- On trobeu la roba?
És de la gent que vol canviar o els va petita.
10-Doneu aliments?
Sí, donem els aliments per a la gent que necessita els aliments.
L’entrevista al meu avi
Quan vas anar a la mili quants anys tenies?
16
anys
Quants en tens ara?
83
T’agradava anar-hi?
No
Algun cop vas disparar a algú?
No
En quantes guerres has anat?
A cap
Si no volies anar a la guerra què passava?
Que
et mataven
Algun cop vas dir de no anar-hi?
No
Et vas amagar algun cop?
Sí
Creus que la guerra es tornarà a repetir?
Espero que no
Ho vas passar malament?
No
gaire
Rem
Muxach, 1r A d'ESO
ENTREVISTA A LA MEVA BESÀVIA
ARA FA CENT ANYS...
La meva besàvia es diu Maria Mir
Cantenys. Va néixer el 1912, i ara té 99 anys. Al maig en farà 100. Quan era
jove vivia a Pals i quan en tenia 20 va venir a viure a Torroella. El seu pare
tenia una barberia a Pals i ella l’ajudava.
1. A quina escola anaves?
“ Quan era petita vaig començar anar a classes. No hi havia
escoles, anàvem en una casa.”
2. Qui era el seu professor?
“El meu professor era una dona, però quan era una mica més
grandeta vaig tenir un professor.”
3.Fèieu les classes en català?
“No, que jo recordi les fèiem en castellà. Però un
professor que vaig tenir, ens ensenyava català sense que ningú ho sàpigues.
Però un dia el van enganxar i el van tancar a la garjola.”
4.Què us ensenyaven?
“Ens ensenyaven a llegir i a escriure, a comptar. A mi em
va fer molt de profit perquè feia els comptes de la casa.
5.Tothom anava a l’escola?
“Sí, els nens petits si, però quan ja havíem fet la
comunió, ja no ho tornaven a anar. Teníem 10 o 11 anys com a màxim.”
6. Quan havíeu acabat l’escola,
què fèieu?
“Les noies ens quedàvem a casa o ajudaven els nostres
pares. El meu pare era barber. Tota la setmana tenia obert i quan entrava algú
a la barberia jo anava a avisar el meu pare, que era en el cafè amb els amics.”
7. Fèieu festa algun dia?
“No, treballàvem tots els dies, però els diumenges al
vespre feien ball.”
8. Perquè vas venir a viure a
Torroella?
“Perquè em vaig casar amb el meu home, en Genís Aynié
Ferragut, en Nisu”
9. A què us dedicàveu?
“Érem pagesos. Teníem un vinya i un olivar, un terreny que
es diu l’olivar dels avis, i a la plana arrendàvem terres per fer cereals i
farratges pel bestiar”
10. Abans la gent tenia molts de
fills?
“Normalment la gent en tenia força. Jo vaig tenir dues
filles, la primera al 1935, la segona al 1942. Quan la meva filla gran tenia 1
any va començar la guerra civil espanyola. Eren temps difícils.”
ENTREVISTA A ROSA CARIX SERRA
1.A quin any vas néixer?
Vaig
néixer el 6 de gener de 1930
2.Com es deia la escola on anaves i on vivies?
Anava a l’escola de l’Estartit que dèiem anàvem a costura,
vivia a l’Estartit al carrer que li dèiem el
mas pobre
3.A quins
jocs jugàveu a la vostra època?
Jugàvem
a corda, a amagar, a coletes, a picar
portes i també ens agradava a anar a córrer al port, ja que els jocs que
jugàvem abans són com els d’ara.
4.Amb qui et vas casar i a on et vas casar?
Em
vaig casar amb en Marti Bas Bernes que era xofer del cotxe de línia que anaven
de l’Estartit a Girona
5.Anècdotes que et van quedar molt gravades?
Ens deien que si
sentíem algun avio que anéssim a
la muntanya, que ens poséssim ajaguts i
que ens poséssim una pedra a la boca per que deien que aixins no ens podia
passar res , però a l’Estartit no en van
passar gaires
6.Qants cotxes hi avien al teu poble?
En
el meu poble nomes hi havia un cotxe que era de can Borrat
7.Quants alumnes
éreu a la classe i si alguna vegada
vàreu anar de excursió?
Ja no me’n recordo però hi havia nenes de 7 a 8 anys fins als 14 anys, si ens tocava la rifa aniríem a la Fosca
Ja no me’n recordo però hi havia nenes de 7 a 8 anys fins als 14 anys, si ens tocava la rifa aniríem a la Fosca
8.Quants
germans éreu a casa teva i estàveu bé econòmicament ?
Érem
tres germans, jo era la més petita ,molt
bé no però hi avia gent més pobra. Teníem un remat i treballàvem una mica la
terra
9.A l’època de la postguerra us amagàveu a la muntanya ?
No perquè a l’Estartit no hi va
passar gaire res
10. Van matar algú
que coneixies?
Sí, varen matar un mossèn que era molt bona persona que es deia Joan. Hi
havia un xofer que tenia el pis a allà vora
de l’església i el tenia amagat a casa seva. I com varen anar a matar el
capellà, hi varen fer anar aquest xofer i aquest home va quedar sempre malalt.
En
Pere Solés Batlle va néixer al 10 d’agost l’any 1940 a Bellcaire. És un home de
72 anys que sempre ha viscut amb horts, camps, oliveres i carreteres. Es va
casar a 24 anys ambla Carme Puig i Puig, i va tenir 3 fills.
1.A quins jocs jugaves quan eres
perit?
-Quan era petit jugava amb un joc de paleta que em varen portar els Reis (5
o 6 anys), a “indius” al Puig del Mas Faveta, amb una baldufa, s’hi jugaven els
sants de les capses de cerilles (una mena de cromos ).
2.Quins jocs te agradaven més ?
-EL que m’agradava molt era jugar a “boles” (caniques) que eren d’argila de
diferents mides i de pedres rodones .
3.El joc d’amagar penyores com es
juga?
-Agafaves una cosa (un llapis, una
goma, ..) i s’amagava en algun lloc, sota un rajol, a les escletxes d’una
paret, s’amagaven allà i tots els nens ho tenien de buscar , i quan s’acostaven
en el lloc on era amagat es deia “ et cremes et cremes” i volia dir que estaves
molt a prop de tobar-ho.
4.Quin joc vas conèixer primer?
-EL joc que vaig conèixer primer va ser el joc de tocar i parar.
5.T’ho passaves bé jugant?
-Perfectament.
6.Amb qui jugaves?
-Amb nens.
7. Fins quan vares jugar?
-Fins els 8 anys vaig jugar, després tenia de combinar-ho amb anar a fer
sacs d’herba per les vaques. I a 13 anys vaig deixar de jugar definitivament, i
després vaig anar a treballar.
Anna Poch, 1r A d’ESO
A la
postguerra, poques alegries
Durant els 40 anys que va durar la postguerra, a Catalunya,
com a Espanya, es van veure retallades les llibertats. Amb l’arribada de la
democràcia es van recuperar les llibertats, però per contra, hi ha qui té sensació d’inseguretat.
P. Quants anys tenia quan es va acabar la
guerra?
R. Jo era
força jove, tenia només 15 anys.
P. En guarda algun record d’aquells dies?
R. Records
no gaire bons, pensa que hi havia gent que s’ho passava molt malament.
P. A causa de la guerra, va haver de
traslladar-se de casa seva?
R. No, nosaltres
vam viure sempre a Pals, sempre al poble.
P. Amb qui vivia?
R. Amb el
meu pare i dos germans. La meva mare va morir durant la guerra.
P. La seva família es va veure molt
afectada per la guerra?
R. No,
estàvem al poble i aquí la guerra no va afectar tant com a altres zones de
Catalunya, només la retirada de les tropes nacionals.
P. Recorda haver vist gent fugir cap a
França?
R. Sí, hi vaig
parlar i tot amb alguna gent. Vaig parlar amb un soldat que havia de travessar
el Ter a peu seguint el riu perquè havien tirat el pont a terra després que alguns dels seus companys hi haguessin
passat.
P. Què feien en l’època de la postguerra?
R. Tant la
meva família com jo treballàvem al camp, com unes mules. La feina era molt
diferent d’ara, molt més dura i sense tanta ajuda de les màquines.
P. Com omplien el temps lliure?
R. No en
teníem, de temps lliure i, si en teníem algun diumenge perquè no hi havia
treball al camp, anàvem a la platja. També a vegades fèiem algun ball o anàvem
al cinema.
P. Hi ha alguna olor o gust que trobi a
faltar?
R. No. Cap
ni un.
P. Recorda coses que fossin prohibides?
R. No, no
recordo res, només que havíem de travessar el riu amb una barca per poder anar
al mercat de Torroella.
P. Podia parlar en català durant la
postguerra? I llegir?
Era
fàcil aconseguir llibres?
R. No, però
jo hi parlava. Després amb la democràcia sí que podíem llegir llibres en
català, i els podies aconseguir fàcilment si tenies diners, sinó, no.
P. Va passar escassetat? Funcionava la
cartilla de racionament?
R. No, de
certes coses sí, però de la majoria no, perquè com que érem pagesos teníem
aliments; l’únic que ens faltava era oli i ja ens en donaven una mica.
La cartilla,
sí que funcionava per a l’oli, el sucre i altres aliments escassos.
P. Quin paper va jugar l’església durant
tots aquests anys?
R. Jo
sempre he estat de missa, però els capellans de Pals van haver de fugir, fins i
tot n’hi va haver un que el van matar.
P. Era obligatori anar a missa? Hi continua
anant?
R. No, no
era obligatori i jo, ara no hi vaig, però la miro per la televisió cada
diumenge.
P. Va tenir por durant la postguerra?
R. No, de
res, perquè no havíem fet res i no teníem por de res, no ens havíem de
preocupar.
P. Recorda alguna anècdota d’aquells temps
que encara la faci riure?
R. No,
perquè no tenia gaires ganes de riure perquè havia perdut la meva mare molt
jove. I això sí que és un cop molt fort.
P. I que li faci pena...?
R. Totes
les víctimes que hi va haver, perquè va ser una guerra absurda, i hi va haver
bombardejos, un dia a Palamós, l’altre a Roses...
P.Com recorda la instauració de la
democràcia?
R. Jo bé. No
és que en tingui un record concret però s’ha guanyat en llibertat.
P. En relació a l’actualitat, quines són
les coses que troba que han canviat més?
R. Que ara
hi ha més llibertat, però, per contra, quan surts de casa no hi ha seguretat. En
canvi, abans com que no havíem fet res dolent no ens havíem de preocupar.
Alguns polítics van haver de marxar perquè havien estat al bàndol dels
republicans.
Aquesta entrevista li he fet a la meva àvia. Es diu Paquita.
è
A quants anys vas començar a estudiar, i a quin any vas
acabar?
Vaig començar a estudiar 8 d’octubre l’any 1956, i vaig
acabar el dia 7 d’abril de 1963. Vaig estudiar durant 7 anys.
è
A quin col·legi anaves? A on estava?
El col·legi es deia: ‘Escuela Nacional de nenes n. 1’ . Estava a Albanchez de Úbeda (Jaén)
è
Com es deia la teva professora?
La meva
professora es deia 'Duenya Carmen Hernandez Fiestas'.
è
Quines assignatures feies?
Feia Lectura, Escriptura, Dibuix, Càlcul, Religió, que
era l’assignatura que més bé se’m donava, Geografia i Història, Llengua, Matemàtiques,
Formació de l’esperit nacional, Educació Física, Naturals, Treballs manuals,
Taller, formació per la llar...
è
A la teva escola fèieu servir un llibre o més d’un?
A la meva escola fèiem servir un sol llibre, que es deia:
‘Enciclopèdia: Grado superior de Álvarez’, que en el llibre hi havia totes les
assignatures, menys la de Religió, que es feia a part. Nosaltres cada dia
resàvem, al matí, al entrar, abans de començar la classe, i a les tardes
resàvem el Rosari.
è
Amb quins materials feies les classes?
Nosaltres fèiem les classes amb un llapis, una ploma i
una goma. Nomes havíem de portar això, perquè a les classes hi havia una taula
amb un tinter, que allà hi mullàvem la ploma. Fèiem servir molt la pissarra,
per fer dictats, cada dia una alumna diferent, mentre ella escrivia, nosaltres
anàvem escrivint a la llibreta.
è
A què jugàveu a l’hora del pati?
Jugàvem a saltar a corda amb la corda que portàvem de
casa, al tres en ratlla.... Teníem mitja hora per jugar, però lo dolent, és que es passava molt ràpid.
è
Anàveu amb uniforme, o amb la roba que volíeu?
Nosaltres a l’escola anàvem amb una bata de ratlles, que
les ratlles eren de color blau. A mi m’agradava molt, igual que anar a
l’escola.
è
Eres bona
estudiant i alumna?
Era molt bona alumna, perquè m’encantava anar a l’escola,
quan vaig tenir que anar a treballar, ho vaig passar molt malament. També era
molt bona estudiant, sobretot a religió i llegir, m’encantava llegir.
ENTREVISTA
A L’ÀVIA: LA SEVA ESCOLA.
-A quin tipus
d’escola anaves?
Vaig néixer l’any 1937, en plena guerra, a l’any 1943 tenia De començar a
anar a l’escola, però el meu pare, que era el metge del poble, li va dir a la
meva mare (com que érem dos germanes): tu mateixa els hi pots ensenyar a llegir
i escriure i a fer operacions bàsiques. Així doncs la nostra primera mestra va
ser la mare. Això va durar fins als 10 anys quan era l’edat per començar el
batxillerat.
-Com estudiaves de la teva època?
Tenia d’estudiar a casa i per la feina del meu pare, metge, entrava i
sortia molta gent o sigui que estudiàvem quan podíem.
-Amb quin tipus
de material estudiàveu?
El material d’aquell temps era molt diferent del d’avui dia, la gramàtica,
els quaderns d’operacions bàsiques servien per tot l’any. Teníem un estoig amb
cremallera a un costat hi havien els llapis de colors i a l’altra un regle, un
llapis negre, (una ampolleta amb tinta negra o blava), quan es gastava el
llapis de color vermell, el verd o el blau, el dia que la mare anava a
Barcelona ens comprava el llapis de color vermell, verd o blau que ens feia
falta. Amb aquest estoig vam estudiar tot el batxillerat.
-Fins a quants anys era obligatori estar
estudiant?
Depenia de si es feien els estudis bàsics o el batxillerat.
-Quants professors tenies?
En arribar els 10 anys, va morir el nostre pare. La mare volia que féssim
el batxillerat però aquí en el poble no era possible. Per aquell temps les
famílies que volien que els seus fills fessin batxillerat tenien que portar-los
interns (com havia fet tota la nostra família) en alguna escola de Barcelona.
En aquell temps els joves que estaven interns només venien a veure la
família un cop al mes. La mare, per no desfer la petita família, va creure
convenient que vingués un professor cada dia a casa i examinar-nos per lliure a
l’institut de Manresa. Aquest professor que nosaltres li dèiem senyor Mas i el
tractàvem de vostè era professor de llengua (perquè en aquell temps era
obligatori el llatí i el grec). A cinquè i sisè curs de batxillerat ja era
obligatori matemàtiques avançades i física i química, llavors vam tenir un
professor per aquestes assignatures que es deia senyor Miquel.
-Quantes hores de classe feies?
Teníem classe només a les tardes perquè el senyor Mas era mestre d’una
escola de Vic. O sigui que fèiem unes quatre o cinc hores. I ens deixava deures
per el dia següent.
-Quants anys de batxillerat vas fer?
Vaig fer 6 anys de batxillerat a Manresa i l’examen d’estat a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada