FOC A CASA!
Un dia estàvem a casa a punt de sopar. La meva mare estava fent patates fregides, però hi havia massa oli i era massa calent i, al tirar les patates, va esquitxar i va fer una gran flama. Després es van encendre els fogons. El meu germà i jo ens vam posar a baixar i a baixar les escales. El meu germà ja era carrer avall a buscar el meu pare. A mi em van sortir els veïns de baix dient que calléssim, que despertaríem a tothom. Però jo els vaig dir que hi havia foc. El meu veí va pujar a ajudar la meva mare amb draps i la meva veïna va anar a buscar el meu germà. Després ens va dir que no passava res i al cap d'un rato la meva mare ens va venir a buscar. El meu germà no va entrar a la cuina fins a la setmana següent.
Jana Surroca, 1r A
GAT AL JARDÍ
Al jardí de casa meva, cada nit, hi entra un gat i fa “caca” en un test. Això dia rere dia, però un dia vam tenir la pensada de col·locar fustes al test perquè el gat no hi pogués entrar. Però l’endemà al matí vam veure que havia tret les fustes i havia fet “caca” al test.
Un dissabte a la nit, cansats de recollir cada dia els “regalets” del gat vam quedar-nos al jardí per donar-li un bon ensurt. Quan el gat va entrar vam agafar les escombres i vam començar a perseguir-lo pel jardí. Però el gat va aconseguir fugir tot i que la meva mare li va tirar una galleda d’aigua gelada al cap.
Al cap de dues nits vam tornar a veure la cagarada del gat i li vam preparar unes trampes. Però no va donar resultat perquè ens vam despertar i vam veure totes les trampes desmuntades, les havia esquivat totes i, de nou va tornar a fer “caca” al test.
AL CINEMA
Anna Poch, 1r A
Una abella
Un dia quan encara fèiem 6è, va entrar una abella a la classe, i una amiga va cridar:
- Una abella, compte, que ens pot picar!!
Al principi, intentava passar de l’abella, fins que va passar molt a prop dels nostres caps i la gent va començar a pujar a sobre de les cadires, de les taules, també saltaven...
Al final el professor ens va renyar dient-nos:
- Per una abella no fa falta que us poseu així, ara us quedareu a l’hora del pati a recuperar tot el temps que hem perdut!!
I tothom es va enfadar. Ens vam asseure tots, i vam estar tranquils perquè l’abella ja se n’havia anat.
Al final, a l’hora del pati tothom estava amb cara cabrejada, però vam aguantar fins al final de l’hora del pati i després ja se’ns va passar el cabreig.
Anna Fernández, 1r B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada